Web Judicis
L'eficacia dels judicis
martillo

           
    Aquesta pàgina web tracta de temes relacionats amb judicis i informació sobre el tema, i eficacia dels judicis i fraus fiscals.

                                                                                        ÍNDEX
1-Què és un Judici?
2-Personal Judicial
3-Com iniciar un Judici?
4-Tipus de Judicis
5-Els processos civils
6-Judici ordinari
7-Judici  verbal
8-Judici monitori 
9-Judici canviari
10-Els processos penals
11-Judici de faltes
12 -Procediment abreujat
13-Procediment ordinari
14-Pena
15-Eficacia de l'organ judicial
16-Gràfica de comparació de delinqüència amb gastos judicials
17-Gràfica de paísos americans
18-Estadístiques a Santiago de Xile
19-Estadístiques  de  comparació de quantitat d'organs  amb la carga de treball
20-Videos de Judicis



Què és un Judici?

Un judici és una controvèrsia jurídica(el dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirat en els postulats de la justícia) i actual entre parts i sotmès al coneixement d'un tribunal de justícia(és un organisme, sovint una institució governamental, amb autoritat per a dirimir en disputes legals i dispensar justícia).

Això pressuposa l'existència d'una controvèrsia, és a dir, la sustentació de drets i interessos contradictoris o contraposats al defensat per la part contrària, i que la perjudica.

El judici constitueix el contingut material o de fons del procés(és bàsicament l'exigència constitucional per al desenvolupament pregat de la jurisdicció) el qual serà resolt per l'òrgan jurisdiccional(jutges i tribunals) a través d'un procediment.

Per norma general, el jutge s'encarregarà de discernir quin de les dues parts es fonamenta amb major base en l'Estat de Dret(és aquell on les seves autoritats es regeixen, romanen i estan sotmeses a un dret vigent en el que es coneix com un estat de dret formal.) que empara el país en el qual s'ha desenvolupat l'activitat que ha posat en conflicte a dos o més persones.

En l'àmbit moral(que orienta acerca del bien o del mal —correcto o incorrecto— de una acción o acciones), el judici tracta de discernir i resoldre un conflicte, sempre tendint a propugnar el bo i condemnar el dolent, des d'una actitud raonable.

El judici és l'acte mitjançant el qual comparem dos conceptes i afirmem o neguem l'un de l'altre. per exemple, en el judici: al neu és blanca, la ment afirma que la blancor convé a la neu.


  Personal Judicial

El jutge és l'autoritat pública també es caracteritza com la persona que resol una controvèrsia o que decideix el destí d'un imputat.
L'àrbitre és la persona que resol un conflicte o litigi sotmès a la seva decisió per les parts interessades. Un àrbitre pot ser  advocat.
L'advocat és aquella persona que exerceix professionalment la defensa jurídica d'una de les parts en judici, així com en tota classe de processos judicials i administratius.
El tribunal de justícia és un òrgan públic la finalitat principal és exercir la jurisdicció, és a dir, resoldre litigis amb eficàcia de cosa jutjada.


Com iniciar un Judici?


Procés judicial :
-La fase de prova és, en un procés jurisdiccional, aquella fase processal en què, per resolució judicial, es declara obert o començat el període en què han de proposar i practicar aquelles proves que convinguin al dret de les parts.
-Objecte. El procés judicial és unitari, en el sentit que es dirigeix a resoldre una qüestió, però que admet la discussió de qüestions secundàries a l'interior del mateix. En aquest cas, cada qüestió secundària donarà origen a un procediment diferent del procediment principal. El procés judicial pot embolicar dins de si un o diversos procediments diferents.
-Fonaments. En un procés es poden discutir qüestions de fet o qüestions de dret, o amb dues simultàniament. En el primer cas es discuteixen els antecedents dels quals deriven els drets reclamats per les parts, mentre que en el segon cas les dues parts estan d'acord en els fets, però discuteixen la interpretació jurídica que s'ha de donar a aquests.
-Iniciació i resolució. El procés pot obrir-se quan el demandant exerceixi la seva acció, o bé d'ofici, per iniciativa del propi tribunal. I normalment acabarà en una sentència judicial de terme, encara que també pot acabar per via d'auto.
*En aquest aspecte és important la distinció entre procés civil i penal, incloent en el civil els processos laboral i contenciós administratiu, ja que en el primer d'ells regeix el principi dispositiu o de justícia rogada i en el segon l'impuls processal recau en el jutge .



Tipus de Judicis


Els processos civils                                                       Infraccions de trànsit

-El judici ordinari                                                              
- El judici per declaració
-El judici verbal                                                                 -El
judicis en persona (a la cort)
-El judici monitori                                                              -El judicis de faltes de trànsit
-El judici canviari

Els processos penals                                                                 El procés ràpid
                                                           -per
desnonament
                                                          - per lesions.                        - El judici ràpid (pot ser de qualsevol cosa)
                                                          - per agrassió
     
-El judici de faltes              :         -  penals
                                                          -  per furt     
                                                          -   injúries
   
                                                          -  per  maltractaments
-El procediment abreujat
-El procediment ordinari



Els processos civils

És una branca del Dret que regula el Procés, a través del qual els "subjectes de dret" recorren a l'òrgan jurisdiccional per fer valer els seus propis drets i resoldre incerteses jurídiques ... . és la branca del dret que estudia el conjunt de normes i principis que regulen la funció jurisdiccional de l'estat i que fixen el procediment que s'ha de seguir per obtenir l'actuació del dret positius i els funcionaris encarregats d'exercir..  (es basa  en  fer el procediment seguin la constitució o estatut)

Es caracteritza
per una sèrie de principis que el conformen:

-Principi d'audiència:  És un principi general que afecta, a les altres branques del dret processal al dret al degut procés i que es resumeix en que ningú pot ser condemnat sense haver estat escoltat i vençut en judici. Implica que cap ciutadà ha de suportar una sentència sense que prèviament hagi tingut l'oportunitat de legar en defensa tot allò que consideri oportú dins del procés.

-Principi dispositiu:  El procés civil s'inicia a part actora, el que significa que l'objecte del procés el determina inicialment pel demandant, exposant els fets i els fonaments de drets en què es basa i el pronunciament o resolució que demana del jutge. Amb les al·legacions que pugui fer el demandat s'acaba de concretar l'objecte del procés, allò sobre el que es discutirà al llarg del judici.


Judici  ordinari

Es desenvolupen seguint els tràmits ,quan:

  - Les demandes relatives a drets honorífics de la persona. (els drets d'honor de una persona)
  - Les que s'interposin en defensa del dret a l'honor, a la intimitat ia la pròpia imatge, així com de qualsevol altre dret fonamental, llevat de les que es refereixin al dret de rectificació que es tramiten pel procés del judici verbal.

   - Les demandes sobre impugnació d'acords socials adoptats( per juntes , assemblees generals , especials de socis o per òrgans col·legiats d'administració en entitats mercantils[
societat anònima,responsabilidad limitada,laboral,col·lectiva,comanditària,cooperativa]).
   - Les demandes en matèria de competència deslleial( propietat industrial, propietat intel·lectual i publicitat) sempre que no tractin exclusivament sobre reclamacions de quantitat, es tramitaran pel procediment que correspongui en funció de la suma que es reclami.
    - Les demandes en què s'exerciten accions relatives a condicions generals de la contractació.
    - Les que tractin sobre assumptes relatius a arrendaments urbans o rústics de béns immobles, excepte el desnonament per falta de pagament o per extinció de la durada del contracte d'arrendament, que es tramiten pel judici verbal.
    - Les que exercitin una acció de retracte de qualsevol tipus.

   
- També es tramiten en el judici ordinari les demandes en les que la quantitat reclamada supera les 3.005,06 € i les que el seu interès econòmic no pugui calcular.

Com es tramita el procediment?

-El procediment s'inicia mitjançant demanda en què s'han d'indicar clarament les parts que intervenen, els fets i els fonaments legals en què qui inicia el procediment (demandant) basa la seva pretensió.
-La intervenció d'advocat i procurador és obligatòria pel que en la demanda també hauran d'indicar els seus noms.
-El jutjat emetrà una resolució (un "auto?) Per la qual declararà l'admissió de la demanda i procedirà a la notificació a l'altra part perquè la contesti.
-Un cop contestada, el jutge citarà les parts a una compareixença, a la qual hauran d'acudir acompanyades de lletrat, i intentarà que arribin a un acord.
-En el cas d'existir aquest acord, el jutge ho recollirà en la sentència i el seu compliment serà obligatori per a ambdues parts.
-En el cas que aquest acord no s'assoleixi, les parts realitzaran la proposició de prova demanant que es practiquen les que consideren necessàries per a fonamentar el seu dret, i citarà les parts a la celebració del judici oral.
-En aquest acte es practicaran les proves proposades i es formularan les conclusions que consisteixen en una valoració dels resultats de les proves en relació amb els fets que es legar en els respectius escrits de demanda i contestació.

El judici quedarà aleshores vist per sentència?.

-La sentència ha de pronunciar-se sobre les pretensions que han estat exercides per cada una de les parts i serà apel · lable, és podrà interposar recurs contra la mateixa en el termini de 5 dies des de la notificació.

Judici  verbal 
                                           
Es tramiten pel judici verbal ,quan:

-Es tracte de recuperar la possessió d'una finca per impagament de la renda , quantitats degudes per l'arrendatari o per l'extinció del contracte d'arrendament.
- Es pretengui recuperar la possessió d'una finca rústica o urbana( cedida en precari, pel propietari, usufructuari o qualsevol altra persona amb dret a posseir questa finca).
 - Es demani del tribunal que atorgui la possessió de béns a qui els adquirís per herència si no els estigués utilitzant ningú.
- Es pretengui la protecció de la tinença o de la possessió d'una cosa o dret per qui hagi estat desposseït d'elles o pertorbat en el seu gaudi.
- Es pretenguin que el tribunal resolgui sobre la sol·licitud de suspensió d'una obra nova o sobre la demolició o enderrocament d'una obra, un edifici, un arbre, una columna o qualsevol altre objecte que es trobi en aquesta de ruïna, si es poden derivar danys per al demandant.
- Els que, demandin l'efectivitat dels drets reals en el Registre de la Propietat enfront dels qui s'oposen a ells o pertorbin el seu exercici.
Els que sol · liciten aliments (
s'entén per aliments no només el menjar, sinó també, l'allotjament, el vestit i l'assistència mèdica) deguts per disposició legal o per un altre títol.
- Els que suposen l'exercici de l'acció de rectificació de fets inexactes i perjudicials.
- Els que pretenguin que el tribunal resolgui sobre l'incompliment pel comprador de les obligacions derivades dels contractes inscrits en el Registre de Venda a terminis de béns mobles i formalitzats en el model oficial per obtenir una sentència condemnatòria que permeti executar sobre el bé o béns adquirits o finançats a terminis, i igualment en
el cas de contractes d'arrendament financer o de venda a terminis amb reserva de domini.
- També es tramiten pel judici verbal si les demandes, la quantia no supera 3.005,06 € i no es refereixin a cap de les matèries anteriors.


Com es tramita el procediment?

-S'inicia amb la corresponent demanda en la qual es detallaran les dades de les parts, els fets i es fixarà el que es demana amb claretat.  El Jutjat en què hagi recaigut seu coneixement, haurà d'emetre una resolució (auto) per la qual s'admetrà la demanda a tràmit, acordarà la notificació a aquell contra el qual s'interposa la demanda (demandat) i citarà a les parts al judici oral.
-En els judicis verbals no és obligatòria  la presència d'un advocat ni de procurador quan la quantia de la reclamació no superi  901,52 €.
-Les parts hauran d'acudir a l'acte del judici amb les proves en les basen les seves pretensions i en aquest mateix acte el demandat haurà de contestar la demanda.
-Si el demandat no compareix, se'l declararà en rebel·lia i després de la celebració del judici es dictarà sentència d'acord amb la sol·licitud realitzada pel demandant.
-Si és el demandant no compareix, s'entendrà que desisteix de la mateixa i li seran imposades les costes i fins i tot pot ser condemnat a abonar els danys i perjudicis que li ha causat el procediment sempre que aquests resultin acreditats.

Després de la celebració del judici oral, el judici quedarà vist per sentència?.

-La sentència ha de pronunciar-se sobre els extrems plantejats per les parts en la demanda i en la contestació i podrà admetre o desestimar la petició que hagi formulat el demandant.
Contra la sentència que en el seu cas es dicti, les parts podran interposar recurs d 'en el termini de 5 dies.

Judici monitori      

-És un procediment especial previst per reclamar quantitats de fins a 30.050,61 €  o quan el deute consti en algun tipus de document.
-Aquest document pot ser de qualsevol tipus, classe o suport físic en què es trobi si apareixen signats pel deutor o amb el seu segell, marca o amb qualsevol altre senyal, física o electrònica. També s'admeten les factures, albarans de lliurament, certificacions ... etc. que puguin acreditar una relació comercial entre el creditor i el deutor.
-Aquest procediment és aplicable en els casos de reclamacions de les quantitats que es deguen per les despeses comunes en les comunitats de veïns.
-La intervenció d'advocat i procurador és obligatòria en el cas que el deutor formuli oposició i / o la quantia de la reclamació superi 901,52 €.


Com es tramita el procediment?

-S'inicia mitjançant una simple petició, per a la qual no és obligatòria la intervenció d'advocat i procurador formulada davant el jutge de primera instància del domicili del deutor, en els casos de reclamacions per despeses comuns en les comunitats de propietaris, el que insti el procediment pot fer-ho, davant el Jutjat de primera instància del domicili del demandat o del lloc on es trobi situada la finca.
-En aquesta petició ha d'indicar les seves dades, qui és el deutor i el seu domicili, l'origen i la quantia del deute, i s'ha d'acompanyar el document amb què es pretengui justificar l'existència del deute.
-El jutjat li notificarà al deutor la reclamació que ha interposat contra ell el creditor i li requerirà perquè el un termini de 20 dies l'aboni o si no està conforme, que presenti en un escrit d'oposició els motius que té per no pagar la quantitat que es reclama.


El deutor  en aquest cas pot fer:

No fer res, ni pagar el deute ni presentar escrit d'oposició. Davant aquesta situació, el jutge ordena l'execució per la quantitat reclamada i inicia diverses actuacions dirigides a cobrar el deute embargats els béns que tingui el creditor. Des que es dicti aquest acte del jutjat despatxant execució, el deute generarà interessos, despeses i costes que també haurà i pagar el deutor.
Pagar el deute.
Oposar-se a la reclamació del creditor: S'ha de fer per escrit, per a la redacció serà obligatòria la intervenció d'advocat i procurador. En aquests casos la reclamació es tramitarà pels tràmits del judici ordinari que correspongui segons la quantia o quantitat que es reclami .

*Si una vegada realitzada l'oposició el judici a seguir és el verbal, el mateix jutjat citarà les parts a una compareixença, si el procediment a seguir per la quantia reclamada és l'ordinari (més de 3.005,06 €), el creditor ha de interposar la corresponent demanda en el termini d'un mes, si no us presenteu a s'arxivaran les actuacions.



Judici canviari


És un procediment especial pel qual es pretén el cobrament d'una lletra de canvi(document mercantil pel qual una persona, ordena a una altra, el pagament d'una determinada quantitat de diners, en una data determinada o de vencimen), un xec o un pagaré que reuneixin els requisits previstos legalment.

Com es tramita el procediment?


-S'inicia per demanda que ha de ser presentada davant el Jutjat de primera instància del domicili del demandat i en la qual es detallaran les dades de les parts així com els fets i fonaments jurídics en què es basa la pretensió. A la demanda s'ha d'acompanyar sempre la lletra de canvi, xec o pagaré impagat.
-El jutjat requerirà al deutor que pagui en el termini de 10 dies i ordenarà l'embargament de béns de la seva propietat per la quantitat que figuri en la lletra de canvi, xec o pagaré més la que es consideri suficient per abonar els interessos de demora,
despeses i costes, per si el deutor no fes cas al requeriment de pagament.


El deutor podrà:

- Acudeix al jutjat i manifestar en un termini de 5 dies des de la recepció del requeriment, que la firma que consta a la lletra, xec o pagaré no és seva o va ser signada sense la seva autorització per representant.
*En aquests casos el jutjat podrà alçar els embargaments que s'haguessin acordat, el jutjat no aixecaran l'embargament si el lliurament, l'acceptació, l'aval o l'endós de la lletra de canvi, xec o pagaré han estat intervinguts per un corredor col·legiat de comerç o les firmes figuren intervingudes per un notari, quan el deutor en el protest o en el requeriment notarial de pagament ja hagués negat l'autenticitat del títol o quan el deutor i hagués reconegut la seva signatura judicialment o en un document públic.
 - Pagar:
 - Oposar-se al judici el que haurà de fer en el termini de 10 dies des que se li notifiqui el requeriment de pagament. En aquest cas la oposició s'ha de fer en forma de demanda, li serà notificada al creditor i es citarà les parts a una vista. El judici es desenvoluparà pels tràmits del judici verbal.

*Si el deutor no compareix, dictarà sentència estimant les pretensions del demandant sense atendre a les causes d'oposició que hagués formulat, si és el creditor el qual no compareix, es considerarà que ha desistit de l'acció.
La sentència posarà fi al procediment i contra esta es podrà interposar recurs d 'en el termini de 5 dies.



Els processos penals

-En matèria penal, per determinar que tipus de procediment és aplicable a cada cas concret, cal atendre a la gravetat dels fets que es jutgen. :
  
-Si els fets constitueixen una mera falta, han de jutjar a traves del judici de faltes.
  - Si constitueixen un delicte, ha de distingir si aquest  pot o no ser sancionat amb penes privatives de llibertat inferiors o superiors a 9 anys : en el primer cas, el procediment adequat és el  procediment abreujat, el més freqüent de tots els que es tramiten en els jutjats espanyols, i en el segon cas, procediment ordinari.


-Al costat d'aquests procediments estaran també els que, (delictes comesos pels funcionaris públics al 
exercici dels seus càrrecs, provocació d'incendis, comesos contra les persones com l'assassinat, l'homicidi ... etc .) es tramiten davant del Tribunal del Jurat( Institució de l'Administració de Justícia que introdueix la participació ciutadana en l'enjudiciament de determinats delictes.) és el  procediment d'habeas corpus( procés judicial ràpid i senzill, que reflecteix el dret de qualsevol ciutadà a demanar la seva compareixença immediata davant el jutge perquè, un cop exposats els seus arguments, es pronunciï sobre si la seva detenció o arrest i les condicions en què s'ha desenvolupat el mateix han estat o no legals).


Judici de faltes


-El judici de faltes és un procés penal ràpid i senzill, que té per objecte l'enjudiciament de fets de poca gravetat que són constitutius d'una falta penal (per desnonament, lesions, agrassió, penals, furt , injúries,maltractaments).
-És un procediment fonamentalment oral que es conclou generalment en un sol acte, es celebren les proves i s'exposen les conclusions quedant el judici pendent de sentència.
-El procediment s'inicia mitjançant denúncia o querella i no és obligatòria la intervenció d'advocat ni de procurador. Es tramita davant els Jutjats d'Instrucció i, si no, en els de Pau del lloc on s'hagin comès els fets constitutius de falta.
-Juntament amb l'acció penal podrà exercir l'acció civil, la petició de responsabilitat civil o la reclamació d'una indemnització pels danys i perjudicis soferts per la comissió de la falta penal. Així, en un judici de faltes per accident de trànsit, el jutge, a més de condemnar el conductor culpable al pagament d'una multa, també pot condemnar a pagar la víctima les despeses de reparació del seu cotxe.
-El fiscal ha d'intervenir en aquests procediments sempre que la falta comesa sigui de les que es persegueixen d'ofici (per exemple, les lesions) o en les que la seva persecució depengui de la presentació d'una denúncia (per exemple, les amenaces), no serà part en aquests procediments quan les faltes siguin de les que es persegueixen únicament si ho demana el perjudicat (per exemple, danys contra el patrimoni).
-En principi, l'absència de l'inculpat no suspèn la celebració del judici de faltes sempre que se li hagi esmentat degudament. En aquests casos i donat que no compareix per oposar-se als fets denunciats, es considera que està conforme amb els mateixos i el jutge dicta sentència en conseqüència. Si, és el denunciant el que no compareix al judici de faltes, s'arxiva el procediment.
-La sentència que posi fi al procediment pot ser recorreguda interposant en el termini de 5 dies des de la notificació, l'anomenat recurs d 'apelació haurà de presentar davant el mateix Jutjat que va dictar la sentència i que serà resolt pel jutjat o tribunal superior jeràrquicament; així si la sentència va ser dictada pel Jutjat de Pau, el recurs serà resolt pel Jutjat d'Instrucció i si va ser dictada per aquest (el més freqüent), serà resolt per l'Audiència Provincial.
-La sentència que resolgui el recurs de formulat no pot recórrer.


Procediment abreujat

-
El procediment abreujat és el procediment penal pel qual es jutgen els delictes que poden ser castigats amb penes de privació de llibertat que no superin els 9 anys, com amb penes de diferent naturalesa qualsevol que sigui la seva cuantía o durada ( , multa o inhabilitació)..
-El procediment s'inicia a través de denúncia o querella interposada per un particular o bé a travé s d' atestat policial(
instrument oficial en què els funcionaris de policia judicial fan constar les diligències que es practiquen per esbrinar i comprovar un fet delictiu, les declaracions i informes rebuts i totes les circumstàncies que haguessin observat i que poguessin constituir indici de delicte.), o diligències practicades pel Ministeri Fiscal.
-Si s'inicia el procés abreujat i després resulta que és un altre el procediment que cal seguir per jutjar els fets (judici de faltes, ordinari, de menors ... etc.), L'enjudiciament del delicte continuarà pel procés penal que correspongui, sense que es lin les actuacions ni els resultats de les diligències practicades fins aleshores.
-Respecte a les parts que poden intervenir en el procés, o després de la pràctica de les actuacions de recerca a poder ser considerat autor del delicte, haura estar assistit obligatòriament per un advocat, que podràs designar lliurement o que li serà nomenat d'ofici .I haura designar un domicili a efectes de notificacions .
HI HA QUATRE FASES:
1. La fase d'instrucció: Les diligències prèvies

2. La fase intermitja: La preparació del judici oral
3. El Judici Oral
4. La sentencia y los recursos



Procediment ordinari


-El procediment ordinari és el procediment penal previst per l'enjudiciament d'aquells delictes que poden ser sancionats amb penes privatives de llibertat superiors a 9 anys.
-L'òrgan competent per a la instrucció és el jutge d'instrucció i per a la seva enjudiciament, l'Audiència Provincial.

.HI HA QUATRE FASES:
1. La fase d'instrucció o sumarial
2.
La fase intermitja: La preparació del judici oral
3.
El Judici Oral
4. La sentencia y los recursos


Pena

-La pena és el mitjà amb què compta l'Estat per reaccionar davant del delicte. El Dret que regula els delictes es denomina habitualment Dret penal. La pena també es defineix com una sanció que produeix la pèrdua o restricció de drets personals, contemplada en la llei i imposada per l'òrgan jurisdiccional, mitjançant un procés, l'individu responsable de la comissió d'un delicte.

Classificació de les penes

Tipus de penes sancionades pel delicte comès:


Penes corporals :

Les penes corporals són les que afecten a la integritat física. Penes corporals són:

     Tortura: Se sol entendre que es tracta d'un tracte inhumà o degradant i que va contra els drets fonamentals (assots, amputacions, etc.).
     Pena de mort: La més dràstica . No es considera tracte inhumà o degradant, al contrari que la tortura o els flagells.

Penes infamants :

Aquelles que afecten l'honor de la persona. Són comuns en els delictes militars (per exemple, la degradació).

Penes privatives de drets:


-Són aquelles que impedeixen l'exercici de certs drets (generalment polítics com el vot o familiars com la pàtria potestat), priven de certs càrrecs o professions o inhabiliten per al seu exercici.

 -Es poden assenyalar: inhabilitació absoluta, (com el gaudi d'ocupació o càrrec públic, professió, ofici , indústria o comerç, dels drets de pàtria potestat, tutela, guàrdia o curatela, i del dret de sufragi passiu); suspensió d'ocupació o càrrec públic; privació del dret a conduir vehicles de motor o ciclomotors, o la tinença i port d' armes; privació del dret a residir a determinat lloc, a acudir a ell, o aproximar o comunicar-se amb determinades persones.

Penes privatives de llibertat:


-S'anomena d'aquesta manera a la pena emesa pel jutge com a conseqüència d'un procés penal i que consisteix en treure-li el reu la seva efectiva llibertat personal ambulatòria ( la seva llibertat per desplaçar-se per on vulgui), anomenat comúnmmente presó, encara que cada ordenament jurídic li doni un nom concret (correccional, establiment penitenciari, centre de reclusió, etcètera).

-La pena privativa de llibertat, consisteix en privar de llibertat de trànsit a l'individu sentenciat.

-És la sanció penal més comú i dràstica en els ordenaments occidentals . Suposa la privació de la llibertat del subjecte, i depenent del grau de tal privació, poden distingir les següents:

     Presó.
     Arrest domiciliari.
     Desterrament.
    
Treball comunitari o Treballs d'Utilitat Pública.

Penes pecuniàries:

-La pena pecuniària és la que afecta el patrimoni del penat. Cal diferenciar en aquest cas la pena del rescabalament de la víctima (responsabilitat civil).

     Multa
     Comís
    Caució


-La caució o fiança és la garantia que lliura l'encausat per poder defensar-se en llibertat. Aquesta mesura és només un priviliegio dels que tenen diners doncs aquells que no ho tenen no poden gaudir d'ell.


EFICACIA DEL ORGAN JUDICIAL
grafica judicial



Gràfica de comparació de delinqüència amb gastos judicials



graficade delitos




gràfica de paísos americans
Estadístiques a Santiago de Xile

-Pel que fa a les causals de terme dels arbitratges administrats pel CAM Santiago(Centre d'Arbitratge i Mediació de Santiago), el 31% dels arbitratges ha finalitzat per sentència de l'àrbitre, un 24% per avingudes judicial, un 10% per avingudes extrajudicial, un 9% per desistiment, un 8% per abandonament, un 5% per abandonament abans d'iniciar i un 12% per altres raons.

arbitratgets administrats pel CAM Santiago

D'altra banda, pel que fa a la durada de les causes, el 14% dels casos van acabar en menys de 3 mesos, 23% entre els 3 i 6 mesos, un 35% entre els 6 i 12 mesos i només un 28% va excedir els 12 mesos. En síntesi, 72% dels casos va concloure en el termini màxim establert en el Reglament Processal d'Arbitratge del CAM Santiago [1], i només un 28% va acabar fora del termini convencional (més de 1 any)

durada de les causes en Santiago

El 2002, 165 tribunals Col.legiats amb una mitjana de càrrega de treball a l'any de 1'540 assumptes que han de ser resolts (dades mitjana de tot el país). 268 Jutjats de Districte, tenen una càrrega de treball d'empara de 1'240 assumptes. I els Tribunals Unitaris tenen una càrrega de treball de 706 assumptes.

Estadístiques  de  comparació de quantitat d'organs  amb la carga de treball



Videos de Judicis

Abus d'Autoritat en Chih

Colapso Nervioso en Juicio por Drogas en Cuba



       

Goering en actitud agresiva(centro)                        Vista general del juicio de Nuremberg                     acusats